Bacillaryophyta (Diatomees)
Marina | 21 desembre 2011
Són molt abundants en quasi tots els hàbitats aquàtics. Morfològicament són organismes senzills, sense flagels, unicel·lulars o en forma de petites agrupacions de cèl·lules.
Presenten una gran diversitat (10.000 a 12.000 espècies diferents) i són els eucariotes més abundants del medi aquàtic.
Les diatomees són les fotosintetitzadores aquàtiques més importants, formen part del fitoplàncton sobretot predominen en aigües fredes i riques en nutrients.
Són molt importants en aigües antàrtiques on són consumides per el krill, aquest constitueix la base de la dieta de balenes, foques, pingüins i peixos.
El tret més distintiu de les diatomees és la seva paret cel·lular composada per sílice, anomenada frustul o teca.
La teca està formada per dues meitats desiguals:
– Epiteca → Part externa
– Hipoteca → Part encaixada per dins
La sílice és inert als atacs enzimàtics això fa que les diatomees siguin menys vulnerables a l’atac de microorganismes que altres algues, les parets de les quals que estan formades per polisacàrids.
Les diatomees alternen la reproducció asexual i la reproducció sexual.
Quan una diatomea es divideix per mitosi cada una de les meitats de la teca passa a una cèl·lula filla.
La paret heretada funciona com epiteca i cada cèl·lula genera una nova hipoteca. El resultat és que les cèl·lules de cada generació van sent cada cop més petites.
Per aquest motiu arriba un moment en que ja no es possible la divisió cel·lular per reproducció asexual, aleshores la diatomea passa a reproduir-se sexualment, restaurant així la mida original de les cèl·lules.
